El Camp de la Consciència. Cap a una ment universal compartida - La nova teoria dels camps transforma la consciència individual en una realitat còsmica. #953684

Durant molt de temps, vam creure que la consciència era una qüestió privada, guardada dins el cap de cada persona. Una mena d'habitació tancada, una flama individual que només il·luminava el nostre món interior. Avui, però, alguna cosa està canviant. La recerca científica sobre el comportament col·lectiu, els descobriments en neurociència social, les teories contemporànies de la ment distribuïda i fins i tot certs coneixements de les tradicions contemplatives semblen explicar una història diferent: potser la consciència no és només 'meva' o 'teva'. Potser no comença ni acaba a les fronteres dels nostres cossos. Potser, en canvi, hi ha un espai més ampli en què estem immersos, un territori compartit en què els nostres pensaments, emocions i percepcions no estan separats, sinó que estan profundament entrellaçats. I aquest espai s'assembla, sorprenentment, a un camp difús, a alguna cosa que ens envolta i ens impregna, igual que els camps electromagnètics o el camp gravitatori. No el veiem, igual que no veiem la gravetat, però en percebem els efectes. No el toquem, igual que no toquem les ones de ràdio, però estem constantment immersos en les seves influències. Tot suggereix que hi ha un camp de consciència: un camp subtil i extens que no pertany a ningú però que dona suport a tothom. Quan dos individus entren en relació, no és només una trobada entre dues ments: és l'activació local d'aquest camp. Alguna cosa s'il·lumina, es densifica, pren forma. És per això que certes converses semblen 'pensar per si mateixes', per què algunes habitacions 'vibren' amb una energia particular, per què els grups profundament connectats semblen recórrer a una intel·ligència que supera la suma dels components individuals del grup.
Podem imaginar aquest camp de consciència com un gran oceà. Un oceà invisible, però real en els seus efectes, que ho envolta tot i travessa cadascun de nosaltres. En aquest oceà, les nostres consciències individuals no són entitats separades: són ones. Ones que emergeixen, prenen forma, s'alcen i es dissolen, deixant espai per a altres ones. Cada ona té la seva pròpia aparença, el seu propi ritme, la seva pròpia alçada, igual que cadascun de nosaltres té una història, un caràcter, una manera de sentir el món. Però totes les ones pertanyen al mateix mar. Cap no existeix fora d'ell.
Pensar en la consciència d'aquesta manera no significa negar la nostra individualitat: significa veure-la dins d'un context més ampli. Així com una ona no perd la seva identitat simplement perquè està feta de la mateixa aigua que l'oceà, no ens perdem quan reconeixem que formem part d'alguna cosa més gran.
Una segona imatge ens pot ajudar a apropar-nos a aquest mateix misteri des d'un altre angle: el de les ones de ràdio. Imaginem-nos que hi ha un gran emissor, sempre actiu, que transmet un flux continu d'informació, coneixements i possibilitats. No un missatge únic i rígid, sinó un ventall de freqüències, com un cor de potencialitats que omple l'espai. I imaginem els cervells humans com a elements afinats. Reben, descodifiquen, tradueixen. Però cadascun ho fa a la seva manera, amb una sensibilitat i una qualitat de recepció diferents.
Aquest és un llibre per a aquells que es pregunten com funcionen els éssers humans quan no estan sols. Per a aquells que senten que en els moments més intensos de la vida alguna cosa s'obre, alguna cosa circula, alguna cosa s'expandeix. Per a aquells que sospiten que la consciència no és un objecte que cal posseir, sinó un procés que cal compartir. Si és cert que som nusos en un gran teixit, potser és hora d'aprendre a veure'l. I, sobretot, a viure'l. Perquè és allà, en aquest espai comú, on veritablement ens fem humans.